Els cristians creiem en Jesucrist per la fe, és a dir pel convenciment de una realitat que no es pot verificar. Però aquesta fe dels cristians pot  resistir qualsevol embat, perquè tot el que hem après sobre Jesucrist, encaixa amb els fets de la seva història de forma verídica, i tothom que amb sinceritat i escrupolositat fa una recerca seriosa sobre Ell troba una història consistent. 

Però avui tots podem creure fermament en el missatge que Crist va compartir amb la humanitat perquè tenim mitjans que ens permeten, després d’una cerca acurada, constatar que els seus ensenyaments no estan caducats i no tenen contradicció, i això és un valor preuat avui dia, tan acostumats com estem a la falsedat, la mentida, el fingiment, la hipocresia, l’engany, la duplicitat o les fal·làcies. 

També podem creure en Jesús perquè es pot viure com Ell va dir que s’havia de viure, la coherència entre el seu discurs, la seva vida i els seus ensenyaments és total. Si analitzem moltes altres formes d’entendre la vida humana i les comparem amb la cosmovisió de Jesús, la seva interpretació del món és més resistent que qualsevol altre.

Per tant podem dir que la coherència i la consistència entre el missatge, la vida i l’exemple de Jesucrist, és més ferm que la de cap altre  mestre, guia o dirigent, a més a més és l’únic que proporciona sentit, transcendència i destí a la existència humana. 

Meditant en el que ens proporciona aquest sentit, transcendència i destí, veiem que Jesús és l’únic líder que va ressuscitar i va deixar una tomba buida, cosa que proporciona solidesa a la nostra fe en Ell, perquè si Crist no hagués ressuscitat no tindria cap sentit la fe cristiana. Molts poden dir “creure en la resurrecció també és una qüestió de fe”, doncs us animo a cerca les evidències que ens fan creure en aquesta realitat verificable, tal com van fer Lewis Wallace en 1880 o Lee Strobel en 1998 o Antony Flew en 2004, i tants altres al llarg de la història.

Categorías: Entrades