Els cristians celebrem Nadal no perquè es temps de festes, família, torrons, pessebres, llums i regals. Pels cristians el Nadal, que vol dir “Naixement”, el celebrem perquè va haver un primer Nadal.
Podria ser que algunes persones pensin que la història del Naixement i de la vida de Jesucrist és una ficció, una llegenda, un conte d’avies o una història religiosa sense fonament. Per respondre a aquestes declaracions utilitzaré les paraules de Frederick Bruce (professor de la Universitat de Manchester en els anys 70 i 80) “La historicitat de Crist és un axioma per un historiador sense prejudicis, com la historicitat de Juli Cèsar” o “cap erudit seriós s’atreviria a postular la no historicitat de Jesús”.
Podem dir doncs i no només com a cristians, que Jesús va ser un home de la història, és a dir que un dia va néixer, no creiem que fos un 25 de desembre, hi ha moltes evidències històriques que situen aquesta data més aviat cap a finals d’agost o el mes de setembre, però, pot ser això no és rellevant, oi?
Doncs sent fidels a la història sabem que un dia, fa més de 20 segles, va haver un Nadal, un Naixement, un Natalici que va marcar un abans i un després en la història d’Occident. També pot haver qui digui que aquesta afirmació és exagerada, però hem de tornar a revisar la història per esbrinar si aquesta declaració té fonament o no en té. Per exemple a Occident datem els anys de la nostra història amb el Naixement de Jesús, per aixó avui estem a l’any 2020 després del Naixement de Crist (DC) i tot el que va succeir abans ho datem abans d’aquest Natalici (AC). Això ens diu que més 300 anys després del Naixement de Jesús es va considerar que Crist havia tingut un impacte en l’Imperi Romà més rellevant que cap dels seus emperadors, filòsofs o senadors.
També sabem que en nom d’aquest Crist s’han fet les més grans atrocitats, però el que potser no recordem tan sovint, són les grans gestes que s’han fet seguint els seus ensenyaments, per exemple, la lluita per l’igualtat de tots els essers humans, l’ajuda als necessitats, la didàctica del perdó que ens comporta salut mental i emocional; la pràctica del respecte de no fer als altres el que no vols que et facin a tu; o el gaudir de la veritable llibertat. Un seguit de valors que han fet d’Occident el que avui és i que de fet si TOTS els essers humans practiquéssim l’ètica que Ell ens va ensenyar, el món seria un lloc millor.
És així que tant cristians, com agnòstics, com ateus d’Occident, procedim d’un transfons jueu-cristià que, per bé o per mal, ens ha construït com a societat.
Els cristians, doncs, celebrem Nadal en memòria del Naixement d’aquest Jesús de la història, i els torrons, la festa i els regals són un complement de la celebració, perquè per nosaltres és la commemoració del Natalici més important de la nostra història.