L’escriptor i acadèmic britànic CS Lewis va dir: “El cristianisme, si és fals, és irrellevant. Si és veritat, és de vital importància. És l’única cosa que no ens pot deixar indiferents”
Soc del parer que cadascú és lliure de creure el que s’adapti a les seves conviccions. Vaig llegir, encara que no recordo la seva autoria, que tothom tenia el dret de morir a la velocitat que volgués o amb la sobredosi del tipus de droga que hagués escollit. Bé, potser és una mica extrem, però no deixa de tenir la seva raó.
El que vull que considerem aquí és la importància que té un posicionament adequat vers aquest axioma de Lewis. Si al final de la nostra vida la fe en el Crist ha estat només un miratge, no hem perdut res. Però si arribada la mort, el Crist ha estat més que un personatge històric o un gran mestre, i és el Redemptor fill de Déu, podem tenir un problema si tossudament li hem estat ignorant o fins i tot rebutjant. I no ho dic per fer por, perquè com he dit abans, tenim el privilegi de ser lliures per prendre decisions. Només faltaria que aquell que ens ha atorgat el lliure albir, ens obligués a fer quelcom que no volguéssim fer.
Déu no juga ni ha jugat mai amb la por, per molt que alguns poders ens ho han fet creure. La seva eina de seducció ha estat l’estimació, que el va portar a fer que el seu Fill únic patís en lloc nostre per deslliurar-nos del pecat. Però no t’obligarà mai a creure forçosament. Només l’acte voluntari de trobar-se i adherir-se amb el Crist i creure que va morir de forma expiatòria per cada home i cada dona, ens fa cristians aptes per una vida amb sentit i projecció.
Si el cristianisme és veritat no t’ho puc demostrar, però quan arribi el moment que ens ha d’arribar a tothom, experimentarem la única prova de laboratori vàlida per saber si la nostra decisió ha estat la correcta o no.
